“No deixes les sendes velles per les novelles”, diu una dita popular… i aquest cap de setmana he eixit a la serra a fer una de les caminades mes encisadores que hi ha als voltants del meu poble (Sella). Les sendes que enllacen el barranc de l’Arc amb el de Xarquer, la Serra d’Aitana amb el Puig Campana, els masos de Sirventa, Sanxet, el Morer, Papatxí, Secretari i Moèlem, dins del terme municipal del poble veí de Benimantell.
Aquest espai* es un exemple mes de com el relleu ha condicionat l’home que ha habitat aquest territori des d’època prehistòrica, afectant al desenvolupament socioeconòmic i cultural de la zona. La vegetació, la toponímia, l’arquitectura rural, els sistemes de regadiu, els conreus i els propis camins estan relacionat amb el medi físic, creant un paisatge característic del medi rural de muntanya mediterrània.
Però si important es, de manera històrica, el Medi Natural per contextualitzar aquest territori també ho es hui per entendre com estes serres estan plenes de turistes i visitants practicant un munt d’activitats a l’aire lliure com el senderisme, l’escalada, bicicleta de muntanya, etc.
El barranc de l’Arc es un del llocs de referència dins del mon del senderisme i l’escalada a la Comunitat Valenciana. Fins ací arriben escaladors de tota Europa (Islàndia, Finlàndia, Gran Bretanya, Alemanya, etc.) cercant unes roques privilegiades tant pel clima (es pot escalar quasi tot l’any), com per la seua accessibilitat (no cal recordar que estem a 45 minuts de l’aeroport de l’Altet).
Es molt difícil quan s’estudia el turisme rural considerar els potencials atractius com recurs, però encara més com a producte, però entre els pobles de Sella i Benimantell hi ha un producte turístic que sense cap mena de regulació, promoció institucional, gestió… ha arribat a ser conegut internacionalment dins de l’àmbit dels esports d’aventura: l’Escalada i el Senderisme.
_________________
* Zona considerada Lloc d’Interés Comunitari (L.I.C.) “Aitana, Serrella i Puig Campana”.
VIURE EN UN POBLE 
Enhorabona per este nou blog. A partir d’ara et seguiré també per ací.
Va ser un plaer compartir amb vosaltres eixa caminata, a repetir per altres indrets del nostre terme en una altra ocasió.
Vàrem aprendre molt amb les teues indicacions sobre toponimia.
Gràcies Amparo, espere ser un poc més constant que ho era en l’altre 😉
Em va encantar caminar eixes «sendes velles» amb vosaltres… a febrer una altra caminada.