No pot ser efímer allò que fa immortal una geògrafa.

A poqueta nit, amb un café a les mans després d’un passeig al voltant de la ciutat, t’ha regalat el llibre que li acaben de publicar: “Mira la pàgina 47”… i has trobat un títol que sap a amistat, afecte, estima. Una dedicatòria que és tota una declaració d’intencions. Un relat que fa immortal una nina que jugava amb un atles a recórrer mons.

“T’he enviat una cosa al correu. Un esborrany…” Deia el missatge de whatsapp que vas rebre. Ho sabies, un minut abans havia sonat el to del mòbil per a les notificacions, però ho miraries de vesprada, a casa. Vas pensar que seria alguna recomanació lectora de les que ell et feia de tant en tant des de la teua malaltia. Però no, en aquesta ocasió era un correu amb sorpresa. Un document annex. Un relat o, com ell havia escrit al mateix missatge, “…una metàfora sobre les paraules i la poesia, i els seus efectes sobre la vida de les persones”.

I, així, amb un esborrany, com pareix que s’enceta tot darrerament a la teua vida, va començar la historia d’un conte que ha acabat convertint-se dos anys després en un preciós regal que ara sostens a les teues mans en aquell espai del viure, de les converses, de la família, mentre preneu eixe café que sabeu massa temps ajornat.

Emocionada sols has pogut, tremolosa, donar-li les gràcies amb un mig sospir per dir-li que hauràs d’assumir que la immortalitat va d’açò. De surar. De veure que si ell es capaç d’escriure per tu, de posar-te lletra, de veure així a la “geògrafa”, serà veritat. I ell, amb eixe posat tranquil que tanta calma et transmet, t’ha mirat per dir-te amb un somriure que “la immortalitat, Geògrafa, va de que algú apunte el teu nom en la llista dels somnis. Posar-te a una alçada suficient com per incapacitar les angoixes al allargar les mans i abastar-te. Posar-te al prestatge més alt del viure”.

Gràcies, Poeta, per creuar-te al meu camí. Gràcies per fer coincidents les nostres corbes de nivell al “plànol de les nostres existències”. Gràcies per fer possible que puguem dibuixar un mapa comú dins del nostre “atles”, dins de les nostres vides.

Anuncios

10 comentarios en “No pot ser efímer allò que fa immortal una geògrafa.

  1. I fixar també una amistat que puga sobreviure, miraculosament, al pes de la fatiga afegida dels dies. A les jornades on no hi ha temps ni ocasió per a dir el què. Però on cap sempre la felicitat de saber-se a prop i, per això, de salvar-se les dificultats mútuament i amb dignitat, amb força, amb fe i amb estima.

    1. Seria, si més no, la proposta de matrimoni més elaborada de la història. Fixa’t: escriure el relat, presentar-lo a una convocatòria, guanyar-lo i després de publicat, fer-li-lo arribar perquè es donés per ben al·ludida, ella i el món sencer. I si és valenta, que diga que no… Hahahahaha

      1. Ah! I a més a més amb tota aquesta feinada t’ha dit que no?! Què fort tu, què fort…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s