Temps…

Amb allò que te Facebook de recordar-te coses que has anat publicant des de que utilitze eixa xarxa social, aquesta setmana em va recordar una entrada, que també va ser un text que vaig compartir per ací fa anys.

El mire i el remire. El llig i el rellig. I em venen unes paraules que li afegiria huí perque la tendresa del moment quedara encara més i millor reflectida, si cap… Dubte si fer-ho, però com que de vegades dubtar i dubtar del dubte em fa avançar he decidit fer-ho perque a la fi, d’això parle al text.

Passeig de Ponent de Benidorm

“Com una referència al bell mig de la mar”, t’ha dit, provocant. I tu, que no saps gens de navegació ni massa de geografia, i menys d’astronomia, t’has acostat a ell, a poc a poc, i li has dit a cau d’orella, com un sospir: “Temps…”

Mentre el mires, recolzant-te en la cadira de braços de vímet d’aquella terrassa del passeig marítim, recorres mentalment l’inventari de projectes que han anat quedant enrere per la incapacitat de ser gestionats, amb la certesa que hi ha plans que mai es compliran i que vos separen els anys suficients per entendre que la vida comença a ser historia.

“Temps al temps”, t’ha contestat, juganer, fent-te tornar de les teues reflexions. “Com dit índex damunt d’un mapa resseguint el camí”, ha afegit. Mentre tanques el ulls alhora que ell amb el seu dit índex dibuixa el teu rostre, dibuixa al teu rostre una línia, suau, delicada, baixant des del front cap al nas i separant just en aquest punt el seu dit de tu, d’ell. I, amb l’anhel de que haguera continuant el recorregut fins els teus llavis, obris els ulls a poc a poc, amb por de trencar l’encís encetat entre els dos a l’hora en que acaba la vesprada.

Somrius, amb la tendresa que dona la confiança dels moments compartits, i et preguntes com pot ser capaç de voltar els teus pensaments per tornar-te al món de les metàfores, de les imatges, dels somnis. Saps que ell prefereix creure en horitzons color malva de capvespre, que somia guions per escriure, que anhela futurs possibles, perquè vos separen els anys suficients per entendre que la vida comença a ser promesa.

Anuncios

Un comentario en “Temps…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s