Soroll

Hi ha remor, massa remor. Des de fa un temps el soroll ho ha anat envaint tot dins del meu cervell i cada racó, cada angle que queda buit dins del crani que no ocupa fa d’altaveu distorsionant els pensaments, convertint els somnis en cabòries, en divagacions.

L’altre dia, camí de la feina, com cada mati, vaig encendre la radio del cotxe per posar música i vaig ser conscient que encendre-la es una acte reflex, perquè la música sona de fons, però ja no l’escolte.

La música m’ajudava. Posava la música a tothora. Les lletres, les notes i cada so de cada instrument m’ajudaven a concentrar-me en allò que cantaven, que sonava, que em transmetia. Però, a poc a poc, eixes lletres, eixos sons, eixes melodies van anar prenent forma, han anat prenent cos, i ara tenen just l’efecte contrari.

Supose que de tant de temps cercant no pensar, l’abstracció, ara no puc més que escoltar una remor constant que no aconseguisc desxifrar. No soc capaç d’entendre’m, de reconèixer, d’identificar… i per mirar i reconèixer, sentir i entendre, mostrar i acceptar cal parar, fer preguntes i bussejar dins el soroll, dins eixa remor que brolla com l’aigua d’una font d’ullals darrere de la pluja a la tardor.

«Mai t’has preguntat com és la teva veu quan escoltes…»

2 comentarios en “Soroll

  1. De fa un temps ençà, tinc al silenci com el meu soroll preferit perquè en ell encontre la meua veu calmada, tranquila, relaxada. Vaig arribar a ella fa uns anys inintencionadament, per sort!!!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s