Introduccions

«La llum de les estrelles mortes» Josep Manel Vidal

“Hay gente que entra en los bares huyendo de la soledad
y lo único que consigue es ponerle música de fondo”. Karmelo C. Iribarren.

“Continua amb la teua introducció. Sempre cal un bon principi…” diu el Poeta. I si fora això? I si cada segon, cada minut, cada dia, cada any, no fora més que una introducció?

Mirar, plantada davant, com al principi d’un camí que anem a recorrer, cada volta i revolta, cada baixada i pujada, cada recta, sense adornar-nos-en que l’encetem a cada cruïlla, a cada empalme, a cada enllaç … I si la vida no fora més que una introducció continuada?

Ella sempre ha pensat que ell te la capacitat d’emmudir-la. De dir, d’adjectivar, de posar veu als seus pensaments. I això li agrada perque, malgrat la distància física i temporal, sempre el sap present. Ella somriu, sempre somriu quan ell es fa present. “No sé si és una introducció. És el que sent i com ho sent ara mateix”.

Ell ho sap. Ja ho va escriure en aquell conte. I per això que ho sap roman moltes vegades en un silenci expectant, en una presència discreta, en un acompanyament equidistant. I per això que ho sap hi ha tot un món de metàfores entre els dos.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s