Encetar la tardor…

Fa fred. El vent de fons em recorda que ahir, de repent, va arribar la tardor, però, ací, a la meua habitació, darrere del cristall de la finestra, el sol del matí em dona una calentor complaent i reconfortant que em recorda a la d’anit quan al arribar a casa no vaig poder evitar encendre el foc.

Portem setmanes dient que un dia, sense adonar-nos-en, arribaria la veritable tardor. No la del calendari, l’astronòmica, sinó la meteorològica. La de les contradiccions. La del vent gelat i el sol calent. La del cel blau i la terra demanant aigua o el cel negre i la terra demanant treva. La que convida a traure el cobertor d’hivern, però amb un pijama encara d’estiu. La del sofà i manta, però també passeig vora mar i peus en l’aigua.

Ahir vaig pujar al poble. No hi havia ningú a casa i, encara que la casa no estava gelada, les pedres encara aguanten l’escalfor de l’estiu, vaig encendre el foc. Sabia que el fred el portava jo de fora, del carrer, però també el porte jo dins.

“El primer foc d’aquesta tardor”, vaig pensar, “acabe d’encetar la tardor…”, de fons al spotify sonava la canción del pensador de Ciudad Jara, i, malgrat que eixe fred no acabava de marxar, vaig trobar en aquelles flames on fixar la mirada per no prendre’m altra vegada.

Anuncio publicitario

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s